Pèrgola per a l’allotjament rural El Molí a Siurana, Alt Empordà
Noves imatges de la Obra Nova de Pèrgola per al Molí de Siurana.
L’Empordà és, abans que tot, un paisatge.
Personalment parlant, m’agraden els paisatges molt limitats, petits, de detallisme perceptible, de possibilitats d’accés a la seva matisació particular.
En aquests últims temps sento dir cada dia que l’interior de la comarca conté una quantitat extraordinària de paisatges prodigiosos. És absolutament cert. Són els paisatges limitats, enquadrats, petits a què al·ludíem.
El que anomenem l’Alt Empordà s’ha de veure des d’un punt qualsevol de la carretera de Figueres al castell. Apareix llavors un paisatge de meravella, lleugerament en pla inclinat sobre el golf de Roses, d’una finor i d’una elegància indescriptibles –sobretot els dies límpids, cristal·lins, esventats, l’aire d’una picantor lleugerament freda. Són els dies que el mar llunyà és més assolellat i rutilant i la terra té un relleu més viu. Com que en aquesta part hi ha alguna propietat vasta i els cultius són més fixos, les taques de color, que no esbronquen la mirada, sinó que tendeixen a la delicadesa, semblen augmentar-ne l’elegància. Els paisatges jauen sobre la terra, però aquest jau d’una manera esvelta. Les masses hi mantenen una adequació perfecta: els arbres de les carreteres immediates, la volumetria de Castelló, el petit pujolet del Far, les closes del golf, el Montgrí i el castell. És un gran paisatge que ja no sembla de matèria, sinó d’esperit(1).
1. PLA, JOSEP. El meu país. Reflexions sobre l’Empordà. Barcelona: Edicions Destino, 1968. pp.(204-207)
Emplaçament: Jardí de l’allotjament rural El Molí. Siurana d’Empordà. Alt Empordà (Girona)
Superfície construïda: 2,10m2 magatzem + 14,00m2 porxo + 6,00m2 pèrgola
Arquitectes: Tremacoldi Vallribera Arquitectes
Criteris de la intervenció:
Com intervenir en un d’aquests paisatges limitats? L’estratègia escollida, passar desapercebut. Es concep un objecte que no crida l’atenció, “sempre ha estat aquí”. S’utilitzen tècniques de construcció tradicionals: murs de càrrega amb acabat arrebossat, cairats de fusta, dues capes de rajola ceràmica per fer una coberta lleugerament inclinada, un paviment amb la mateixa rajola que la coberta envoltada per morter tenyit del mateix color que les parets. Només si hom es fixa bé en les inclinacions que defineixen els plans de les parets i la coberta s’adonarà que es tracta d’una construcció actual ( juliol de 2009).
